dinis

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈdi.nis/
• Rimes: -inis

Verb

dinis

1. Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb dinar.

   [Que tu] dinis o dines; [tu] no dinis o dines.

Miscel·lània

• Síl·labes: di·nis (2)
• Anagrames: indis, ínids