discordar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /dis.kurˈda/
	balear /dis.koɾˈða/, /dis.kurˈða/
Occidental:	nord-occidental /dis.korˈða/
	valencià /dis.koɾˈðaɾ/, /dis.koɾˈða/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: discordà
• Etimologia: Del llatí discordāre, segle XV.

Verb

discordar intr.

1. Estar en desacord, no tenir el mateix parer.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	discordar			haver discordat
gerundi	discordant			havent discordat
participi	discordat, discordada, discordats, discordades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	discordo	discordes	discorda	discordem	discordeu	discorden
	discorde						val
	discordi						sept
	discord			discordam	discordau		bal
imperfet	discordava	discordaves	discordava	discordàvem	discordàveu	discordaven
passat simple	discordí	discordares	discordà	discordàrem	discordàreu	discordaren
futur	discordaré	discordaràs	discordarà	discordarem	discordareu	discordaran
condicional	discordaria	discordaries	discordaria	discordaríem	discordaríeu	discordarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	discordi	discordis	discordi	discordem	discordeu	discordin
	discorde	discordes	discorde			discorden	occ, bal
imperfet	discordés	discordessis	discordés	discordéssim	discordéssiu	discordessin
		discordesses		discordéssem	discordésseu	discordessen
	discordàs	discordassis	discordàs	discordàssim	discordàssiu	discordassin	bal
		discordasses		discordàssem	discordàsseu	discordassen	val, bal (1)
	discordara	discordares	discordara	discordàrem	discordàreu	discordaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	discorda	discordi	discordem	discordeu	discordin
	–				discordau		bal
	–		discorde			discorden	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... discordat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... discordar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... discordat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... discordat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... discordat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... discordat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... discordar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... discordat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... discordat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... discordat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: discordo, discorda, discordem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Traduccions

Traduccions

• Anglès: disagree ^(en)
• Castellà: discordar ^(es)
• Francès: diverger ^(fr), discorder ^(fr)
• Italià: discordare ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: dis·cor·dar (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Català antic

• Etimologia: Del llatí discordāre.

Verb

discordar

1. Posar en discòrdia.

   «Senyora puix les nostres voluntats són contràries rahonablament se deu seguir que u sien les obres. E de açò ve lo que ·s diu que quant hu no vol dos no ·s discorden.» (Joanot Martorell, Tirant lo Blanc, 1460-1464)

2. Posar en desordre, no concordar.

   «Quant, donchs, lo fum de la pell e lo fum de tots los altres membres concorden en blanquesa, fan los pèls molt blanchs, e quant en negresa, fan los pèls molt negres. E si ells se discorden, fan los pèls entre blanch e negre.» (Girolamo Manfredi, Quesits e perquens, 1499)

3. discordar

   «E veges més auant quant discorde yo de comuna opinió.» (Joanot Martorell, Tirant lo Blanc, 1460-1464)

Conjugació

Conjugació antiga

Formes no personals
infinitiu	discordar
gerundi	discordant
participi	discordat
Formes personals simples
indicatiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	discord	discordes	discorda	discordam	discordats	discorden
					discordau
imperfet	discordava	discordaves	discordava	discordàvem	discordàvets	discordaven
passat simple	discordí	discordast	discordà	discordam	discordàs	discordaren
	discordé	discordist		discordàrem	discordàrets
		discordares			discordàreu
futur	discordaré	discordaràs	discordarà	discordarem	discordarets	discordaran
					discordareu
condicional	discordaria	discordaries	discordaria	discordaríem	discordaríets	discordarien
					discordaríeu
subjuntiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	discord	discords	discord	discordem	discordets	discorden
					discordeu
imperfet	discordàs	discordasses	discordàs	discordàssem	discordàssets	discordassen
	discordara	discordares	discordara	discordàrem	discordàsseu	discordaren
					discordàrets
					discordàreu
imperatiu	–	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	–	discorda	discord	discordem	discordats	discorden
	–				discordau

Variants

• descordar

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, DTCA, CIVAL