dote
From Wiktionary, the free dictionary
Remove ads
Català
Verb
dote
- (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de dotar.
- (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb dotar.
- (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb dotar.
- (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb dotar.
Variants
Miscel·lània
- Síl·labes: do·te (2)
Remove ads
Castellà
- Pronúncia(i):
- Peninsular: /ˈdo.te/
- Americà: alt /ˈdo.t(e)/, baix /ˈdo.te/
Nom
dote f. (plural dotes)
Notes
En el sentit d'«aportació de la núvia en un matrimoni», el gènere és vacil·lant, normalment en femení però també pot ser masculí.
Miscel·lània
- Síl·labes: do·te (2)
Italià
Nom
dote f. (plural doti)
Miscel·lània
- Síl·labes: dò·te (2)
Llatí
- Pronúncia(i): /ˈdoː.tɛ/
Nom
dōte
- ablatiu singular de dōs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads