dure

Potser volíeu: duré

Català

Verb

dure trans.

1. (septentrional) Forma alternativa de dur.

Verb

dure

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de durar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb durar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb durar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb durar.

Verb

dure trans.

1. (septentrional) Forma alternativa de dur.

Miscel·lània

• Síl·labes: du·re (2)
• Anagrama: rude

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈduː.rɛ/

Adjectiu

dūre

1. vocatiu masculí singular de dūrus