durus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈduː.rʊs/
• Etimologia: Del protoidoeuropeu deru- ‎(«arbre»).

Adjectiu

dūrus m., dūra f., dūrum n. ‎(comparatiu durior, superlatiu durissimus)

1. dur
2. groller
3. sever

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	dūrus	dūra	dūrum		dūrī	dūrae	dūra
Vocatiu	dūre	dūra	dūrum		dūrī	dūrae	dūra
Acusatiu	dūrum	dūram	dūrum		dūrōs	dūrās	dūra
Genitiu	dūrī	dūrae	dūrī		dūrōrum	dūrārum	dūrōrum
Datiu	dūrō	dūrae	dūrō		dūrīs
Ablatiu	dūrō	dūrā	dūrō		dūrīs

Antònims

• tener

Derivats

• dūracinus
• dūricordia
• dūricorius
• dūritia