embotir

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: central /əm.buˈti/
balear /əm.boˈti/, /əm.buˈti/
Occidental: nord-occidental /em.boˈti/
valencià /em.boˈtiɾ/, /em.boˈti/
Informal: nord-occidental /am.boˈti/

Verb

embotir trans., pron. ‎(pronominal embotir-se)

  1. Ficar alguna cosa dins d'una altra, pressionant.
    «... una palla que podia emprar-se per la confecció d'objectes diversos (estoretes, lligadures), per embotir coixins i llits, així com per ensostrar les edificacions.» (Víctor Farías Zurita, El mas i la vila a la Catalunya medieval: Els fonaments d'una societat senyorialitzada (segles XI-XIV), Universitat de València, 2011, pàgina 47)
  2. Ficar-se en un lloc estret.
    «Aleshores l'Erica s'havia embotit darrere del volant amb penes i treballs i s'havia posat en marxa.» (Camilla Läckberg, L'ombra de la sirena, 2012)
  3. Entrar sense permís, infiltrar-se.
    «El Melindro s'havia embotit dins del de la comunió, mentre en Briató fins i tot s'havia posat lentilles de color blau per ressaltar la mirada.» (Roberto Saviano, Petó ferotge, 2020)

Conjugació

Tercera conjugació incoativa
Més informació Formes no personals, Simples ...
    Formes no normatives, col·loquials o arcaiques
Més informació Indicatiu, jo ...

Sinònims

Traduccions

Traduccions

Miscel·lània

Vegeu també

Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads
Remove ads