empapar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/əm.pəˈpa/
Occidental:	nord-occidental /em.paˈpa/
	valencià /em.paˈpaɾ/, /em.paˈpa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Etimologia: Del castellà empapar, de papa ‎(«farinetes, puré»), segle XVII.

Verb

empapar trans.

1. (castellanisme) embeure
2. (castellanisme) amarar, xopar
3. (obsolet) Omplir el pap, empapussar

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	empapar			haver empapat
gerundi	empapant			havent empapat
participi	empapat, empapada, empapats, empapades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	empapo	empapes	empapa	empapem	empapeu	empapen
	empape						val
	empap			empapam	empapau		bal
imperfet	empapava	empapaves	empapava	empapàvem	empapàveu	empapaven
passat simple	empapí	empapares	empapà	empapàrem	empapàreu	empaparen
futur	empaparé	empaparàs	empaparà	empaparem	empapareu	empaparan
condicional	empaparia	empaparies	empaparia	empaparíem	empaparíeu	empaparien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	empapi	empapis	empapi	empapem	empapeu	empapin
	empape	empapes	empape			empapen	occ, bal
imperfet	empapés	empapessis	empapés	empapéssim	empapéssiu	empapessin
		empapesses		empapéssem	empapésseu	empapessen
	empapàs	empapassis	empapàs	empapàssim	empapàssiu	empapassin	bal
		empapasses		empapàssem	empapàsseu	empapassen	val, bal (1)
	empapara	empapares	empapara	empapàrem	empapàreu	empaparen	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	empapa	empapi	empapem	empapeu	empapin
	–				empapau		bal
	–		empape			empapen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... empapat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... empapar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... empapat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... empapat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... empapat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... empapat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... empapar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... empapat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... empapat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... empapat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: empapo, empapa, empapem

Miscel·lània

• Síl·labes: em·pa·par (3)
• Anagrames: paparem, papàrem, paperam

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /em.paˈpaɾ/

Americà: alt /em.p(a)ˈpaɾ/, baix /em.paˈpaɾ/

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del prefix em- i papa ‎(«farinetes, puré»).

Verb

empapar trans., pron. ‎(pronominal empaparse, present empapo, passat empapé, futur empaparé)

1. amarar, xopar
2. embeure, absorbir
3. (pronominal) imbuir-se, amarar-se

Miscel·lània

• Síl·labes: em·pa·par (3)