enfermar

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: /əɱ.fərˈma/
Occidental: nord-occidental /eɱ.ferˈma/
valencià /eɱ.feɾˈmaɾ/, /eɱ.feɾˈma/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Etimologia: Del llatí infirmāre, segle XVII, modernament emprat per influència del castellà enfermar.

Verb

enfermar trans., intr.

  1. (arcaisme, castellanisme) emmalaltir

Conjugació

Paradigmes de flexió: enfermo, enferma, enfermem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Miscel·lània

  • Síl·labes: en·fer·mar (3)

Vegeu també

  • Obres de referència: DCVB
Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads