enfrontament

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əɱ.fɾun.təˈmen/ⓘ
	balear /əɱ.fɾon.təˈment/, /əɱ.fɾun.təˈmen/
Occidental:	nord-occidental /eɱ.fɾon.taˈmen/
	valencià /eɱ.fɾon.taˈment/, /eɱ.fɾon.taˈmen/

• Rimes: -ent
• Etimologia: De enfrontar i el sufix -ment

Nom

enfrontament m. ‎(plural enfrontaments)

1. Acció o l'efecte d'enfrontar o d'enfrontar-se.

Traduccions

Traduccions

• Francès: affrontement ^(fr) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: en·fron·ta·ment (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC