enfrontar
From Wiktionary, the free dictionary
Remove ads
Català
- Pronúncia(i):
Oriental: central ⓘ balear /əɱ.fɾonˈta/, /əɱ.fɾunˈta/ Occidental: nord-occidental /eɱ.fɾonˈta/ valencià /eɱ.fɾonˈtaɾ/, /eɱ.fɾonˈta/ Informal: nord-occidental /aɱ.fɾonˈta/, valencià /aɱ.fɾonˈtaɾ/
Verb
enfrontar trans., pron. (pronominal enfrontar-se)
- Posar coses, persones o animals de manera que els fronts s'estiguin mirant mútuament.
- Predisposar a persones perquè lluitin, discuteixin o competeixin entre elles.
- Fer que dues persones o grups de persones contrastin opinions diferents.
- Donar la cara als problemes (posar-hi el front).
Conjugació
Primera conjugació regular
Formes no normatives o col·loquials
Formes compostes i perifràstiques
Paradigmes de flexió: enfronto, enfronta, enfrontem
Derivats
Traduccions
Miscel·lània
- Síl·labes: en·fron·tar (3)
Vegeu també
Remove ads
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads