entercar

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: /ən.tərˈka/
Occidental: nord-occidental /en.terˈka/
valencià /en.teɾˈkaɾ/, /en.teɾˈka/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: entercà
  • Etimologia: Del prefix en- i el català antic terc («rígid»).

Verb

entercar trans., pron. (pronominal entercar-se)

  1. Fer esdevenir, o esdevenir, enterc, rígid.
    «La infermera li digué, compadint-lo, que tenia els cuquets morts o entercats, i que mai no podria ser pare.» (Josep Lozano, Històries marginals, 1982, →ISBN)
  2. obstinar-se

Conjugació

Paradigmes de flexió: enterco, enterca, enterquem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /e/

Derivats

Traduccions

Miscel·lània

Vegeu també

Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads