entercar
From Wiktionary, the free dictionary
Remove ads
Català
- Pronúncia(i):
Oriental: /ən.tərˈka/ Occidental: nord-occidental /en.terˈka/ valencià /en.teɾˈkaɾ/, /en.teɾˈka/
Verb
entercar trans., pron. (pronominal entercar-se)
- Fer esdevenir, o esdevenir, enterc, rígid.
- «La infermera li digué, compadint-lo, que tenia els cuquets morts o entercats, i que mai no podria ser pare.» (Josep Lozano, Històries marginals, 1982, →ISBN)
- obstinar-se
Conjugació
Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical
Formes compostes i perifràstiques
Paradigmes de flexió: enterco, enterca, enterquem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /e/
Derivats
- enterc
- entercament
Traduccions
Traduccions
Miscel·lània
Vegeu també
Remove ads
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads