enterc

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ənˈtɛrk/^ⓘ, occidental /enˈtɛɾk/

Informal: occidental /anˈtɛrk/

• Rimes: -ɛɾk
• Etimologia: De entercar, de l’antic terc ‎(«rígid, tossut»), segle XIV.

Adjectiu

enterc m. ‎(femení enterca, plural masculí entercs, plural femení enterques)

1. Dit d’un objecte, rígid, inflexible, encarcarat.
2. (figuradament) Obstinat, tossut.

Traduccions

Rígid, inflexible

• Anglès: stiff ^(en)
• Castellà: rígido ^(es), tieso ^(es)
• Francès: raide ^(fr)
• Italià: rigido ^(it), incartapecorito ^(it)
• Llatí: solidus ^(la), durus ^(la), tenax ^(la)

Obstinat, tossut

• Anglès: stubborn ^(en)
• Castellà: terco ^(es), testarudo ^(es)
• Francès: entêté ^(fr), têtu ^(fr)
• Italià: caparbio ^(it), cocciuto ^(it)
• Llatí: capitous ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: en·terc (2)
• Anagrames: centre, creent, recent, tercen

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.