esclarir

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: /əs.kɫəˈɾi/
Occidental: nord-occidental /es.kɫaˈɾi/
valencià /es.kɫaˈɾiɾ/, /es.kɫaˈɾi/

Verb

esclarir trans., pron. (pronominal esclarir-se)

  1. Desfer nusos dels cabells.
    «Sa mare la pentinava amb una pinteta d'or. Sa tia els hi esclaria els cabells, de dos en dos.» (Gabriel Alomar, «La dama d'Aragó», La columna de foc)
  2. Quedar l'ambient lliure d'elements que tapen la claror: humitat, núvols i ombres.
    «Corrent fins a perdre l'alè, els nois ni es miraven el paisatge. Tan sols controlaven la posició del sol darrere dels núvols que s'esclarien, esperant que no tornés a ploure a bots i barrals.» (Steve Stevenson, L'escull de les meduses, 2014)
  3. esbandir

Conjugació

Paradigmes de flexió: esclareixo, esclareix, esclarim

Sinònims

Derivats

Traduccions

Miscel·lània

  • Síl·labes: es·cla·rir (3)

Vegeu també

Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads