esclatar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/əs.kɫəˈta/
Occidental:	nord-occidental /es.kɫaˈta/
	valencià /es.kɫaˈtaɾ/, /es.kɫaˈta/
Informal:	nord-occidental /as.kɫaˈta/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: esclatà
• Etimologia: Incerta, probablement onomatopeia germànica, segle XIV.

Verb

esclatar intr.

1. Obrir-se una cosa per una força o impuls interior.
2. Manifestar-se de forma sobtada.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	esclatar			haver esclatat
gerundi	esclatant			havent esclatat
participi	esclatat, esclatada, esclatats, esclatades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	esclato	esclates	esclata	esclatem	esclateu	esclaten
	esclate						val
	esclati						sept
	esclat				esclatau		bal, alg
				esclatam			bal
imperfet	esclatava	esclataves	esclatava	esclatàvem	esclatàveu	esclataven
passat simple	esclatí	esclatares	esclatà	esclatàrem	esclatàreu	esclataren
futur	esclataré	esclataràs	esclatarà	esclatarem	esclatareu	esclataran
condicional	esclataria	esclataries	esclataria	esclataríem	esclataríeu	esclatarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	esclati	esclatis	esclati	esclatem	esclateu	esclatin
	esclate	esclates	esclate			esclaten	occ, bal
imperfet	esclatés	esclatessis	esclatés	esclatéssim	esclatéssiu	esclatessin
		esclatesses		esclatéssem	esclatésseu	esclatessen
	esclatàs	esclatassis	esclatàs	esclatàssim	esclatàssiu	esclatassin	bal
		esclatasses		esclatàssem	esclatàsseu	esclatassen	val, bal (1)
	esclatara	esclatares	esclatara	esclatàrem	esclatàreu	esclataren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	esclata	esclati	esclatem	esclateu	esclatin
	–				esclatau		bal, alg
	–		esclate			esclaten	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				esclatàvom	esclatavo		centr, n-occ
	esclatavi						sept
	esclataia	esclataies	esclataia	esclatàiem	esclatàieu	esclataien	n-occ
condicional	esclatariva	esclatarives	esclatariva	esclatarívem	esclataríveu	esclatariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	esclato	esclatos	esclato	esclateguem	esclategueu		n-occ
imperfet	esclatessi		esclatessi				sept, alg
	esclatessa						centr, n-occ
	esclateguessa	esclateguesses	esclategués	esclateguéssom	esclateguéssou	esclateguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... esclatat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... esclatar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... esclatat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... esclatat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... esclatat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... esclatat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... esclatar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... esclatat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... esclatat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... esclatat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: esclato, esclata, esclatem

Sinònims

• explotar, petar, rebentar
• topar, trencar, xocar
• encendre

Derivats

• esclatat, esclató

Compostos i expressions

• esclata-sang

Traduccions

Obrir-se

• Alemany: platzen ^(de), bersten ^(de)
• Anglès: burst ^(en)
• Armeni: պայթել ^(hy) ‎(paitel), պոռթկալ ^(hy) ‎(portkal)
• Basc: lehertu ^(eu)
• Búlgar: пръсвам се ^(bg) ‎(prasvam se)
• Castellà: estallar ^(es)
• Coreà: 파열하다 ^(ko) ‎(payeolhada)
• Esperanto: krevi ^(eo)
• Finès: haljeta ^(fi), puhjeta ^(fi)
• Francès: éclater ^(fr)
• Gallec: estourar ^(gl)
• Grec: σκάω ^(el) ‎(skao), εκρήγνυμαι ^(el) ‎(ekrígnime)
• Grec antic: λάσκω ^(grc) ‎(láskō)
• Hebreu: התפוצץ ^(he)
• Hindi: फूटना ^(hi)
• Indonesi: meletus ^(id), meletup ^(id)
• Italià: scoppiare ^(it), esplodere ^(it)
• Japonès: 破裂する ^(ja)
• Llengua de signes catalana: EXPLOTAR ^(csc)
• Mongol: тэсрэх ^(mn)
• Neerlandès: barsten ^(nl)
• Occità: esclatar ^(oc), espetar ^(oc)
• Polonès: pękać ^(pl), pęknąć ^(pl)
• Portuguès: arrebentar ^(pt), estourar ^(pt)
• Rus: ло́паться ^(ru) ‎(lópatsia), ло́пнуть ^(ru) ‎(lópnut), разрыва́ться ^(ru) ‎(razrivàtsia)
• Sànscrit: स्फलति ^(sa)
• Suec: brista ^(sv), spricka ^(sv), brisera ^(sv)
• Tahitià: pararī ^(ty)
• Turc: patlamak ^(tr)
• Txec: prasknout ^(cs)
• Vietnamita: bị bể ^(vi)
• Volapük: kräkön ^(vo)
• Xinès: 爆裂 ^(zh) ‎(bàoliè)

Manifestar-se

• Anglès: break out ^(en)
• Castellà: estallar ^(es), prorrumpir ^(es)
• Francès: éclater ^(fr)
• Italià: schiattare ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: es·cla·tar (3)
• Anagrames: altercàs, lacerats, lactares, rascleta, recalats

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 1
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà: esclatar