esgrima

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əzˈɡɾi.mə/, occidental /ezˈɣɾi.ma/
• Rimes: -ima
• Etimologia: De esgrimir, segle XIV.

Nom

esgrima f. ‎(plural esgrimes)

1. Esport de combat en el qual dos contendents s'esforcen a tocar l'adversari amb l'arma (floret, espasa o sabre) tot evitant ser tocats.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Fechten ^(de) n.
• Anglès: fencing ^(en)
• Castellà: esgrima ^(es)
• Eslovac: šerm ^(sk) m.
• Francès: escrime ^(fr) f.
• Italià: scherma ^(it) f.
• Llatí: ars gladii ^(la) f.
• Polonès: szermierka ^(pl) f.
• Portuguès: esgrima ^(pt) f.
• Rus: фехтова́ние ^(ru) n. ‎(fekhtovànie)

Miscel·lània

• Síl·labes: es·gri·ma (3)
• Heterograma de 7 lletres (aegimrs)
• Anagrames: agrimes, agrimés, agrisem, armegis, emigràs, esgramí, maregis, mareigs, sargíem

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB