esgrimir
From Wiktionary, the free dictionary
Remove ads
Català
- Pronúncia(i):
Oriental: /əz.ɡɾiˈmi/ Occidental: nord-occidental /ez.ɣɾiˈmi/ valencià /ez.ɣɾiˈmiɾ/, /ez.ɣɾiˈmi/
Verb
esgrimir trans.
- Brandar una arma blanca.
- Emprar un objecte allargat a manera d’arma.
- Presentar arguments amb contundència.
- «L’executiu esgrimeix que té el deure de protegir les víctimes d’abusos i agressions sexuals i també d’evitar actuacions que atempten contra la salut sexual i reproductiva de les dones i l’enaltiment d’aquests delictes.» (EFE, «Un jutjat de Palma admet la querella del govern contra l’influenciador Naim Darrechi», VilaWeb, oct. 2021)
Conjugació
Tercera conjugació incoativa
Formes compostes i perifràstiques
Paradigmes de flexió: esgrimeixo, esgrimeix, esgrimim
Sinònims
Traduccions
Brandar una arma blanca
Miscel·lània
- Síl·labes: es·gri·mir (3)
Vegeu també
Remove ads
Català antic
Verb
esgrimir
- forma alternativa de esgremir
- «Car la bèstia ha major fortalea que tu: l'onso te luytarà; lo gat te vençrà de saltar; hun galgo te vençrà de córrer; lo leó, de esgrimir.» (Sant Vicent Ferrer, Sermons, III, 1410)
Vegeu també
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads