espoli

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əsˈpɔ.ɫi/, occidental /esˈpɔ.ɫi/
• Rimes: -ɔli
• Etimologia: [1] Del llatí spolium ‎(«despulles»), segle XIV.
• Etimologia: [2] Del castellà expolio.

Nom

espoli m. ‎(plural espolis)

1. Conjunt de béns eclesiàstics que resten en propietat de l’església a la mort d’un prelat.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: espolio ^(es) m.

Nom

espoli m. ‎(plural espolis)

1. espoliació

   «S'ha escrit que des dels temps dels bàrbars, uns quants segles enrere, Roma no havia tornat a sofrir un espoli tan gran com el provocat per les tropes del catòlic Carles V.» (Antoni Renyer-Bordes, Catalunya ocupada. Crònica de segles d'espoli i usurpació)

Sinònims

• robatori, confiscació, expropiació, saqueig, pillatge

Miscel·lània

• Síl·labes: es·po·li (3)
• Heterograma de 6 lletres (eilops)
• Anagrames: opiles, opilés, polies

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB