opiles

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads
Potser volíeu: opilés

Català

Oriental: central /uˈpi.ɫəs/
balear /oˈpi.ɫəs/, /uˈpi.ɫəs/
Occidental: /oˈpi.ɫes/

Verb

opiles

  1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de opilar.
  2. (occidental, balear) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb opilar.

Miscel·lània

  • Síl·labes: o·pi·les (3)
  • Heterograma de 6 lletres (eilops)
  • Anagrames: espoli, polies
Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads