polies

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: central /puˈɫi.əs/
balear /poˈɫi.əs/, /puˈɫi.əs/
Occidental: /poˈɫi.es/

Verb

polies

  1. Segona persona del singular (tu) de l'imperfet d'indicatiu de polir.

Variants

Miscel·lània

  • Síl·labes: po·li·es (3)
  • Heterograma de 6 lletres (eilops)
  • Anagrames: espoli, opiles, opilés

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads