estallar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/əs.təˈʎa/
Occidental:	nord-occidental /es.taˈʎa/
	valencià /es.taˈʎaɾ/, /es.taˈʎa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfons: estallà, estellà, estellar
• Etimologia: Del llatí vulgar *extaliare, de *taleare ‎(«tallar») amb el sentit de «delimitar el preu, durada i condicions d’una obra a fer», segle XIV.

Verb

estallar trans.

1. (valencià, mallorquí) Sinònim de escarar.
2. (arcaisme, castellanisme) esclatar

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	estallar			haver estallat
gerundi	estallant			havent estallat
participi	estallat, estallada, estallats, estallades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	estallo	estalles	estalla	estallem	estalleu	estallen
	estalle						val
	estall			estallam	estallau		bal
imperfet	estallava	estallaves	estallava	estallàvem	estallàveu	estallaven
passat simple	estallí	estallares	estallà	estallàrem	estallàreu	estallaren
futur	estallaré	estallaràs	estallarà	estallarem	estallareu	estallaran
condicional	estallaria	estallaries	estallaria	estallaríem	estallaríeu	estallarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	estalli	estallis	estalli	estallem	estalleu	estallin
	estalle	estalles	estalle			estallen	occ, bal
imperfet	estallés	estallessis	estallés	estalléssim	estalléssiu	estallessin
		estallesses		estalléssem	estallésseu	estallessen
	estallàs	estallassis	estallàs	estallàssim	estallàssiu	estallassin	bal
		estallasses		estallàssem	estallàsseu	estallassen	val, bal (1)
	estallara	estallares	estallara	estallàrem	estallàreu	estallaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	estalla	estalli	estallem	estalleu	estallin
	–				estallau		bal
	–		estalle			estallen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... estallat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... estallar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... estallat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... estallat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... estallat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... estallat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... estallar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... estallat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... estallat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... estallat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: estallo, estalla, estallem

Derivats

• estall

Miscel·lània

• Síl·labes: es·ta·llar (3)
• Anagrames: allerats, laterals, llastaré, llestarà, tallar-se, tallares, taral·les

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DCVB, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /es.taˈʎaɾ/, meridional /eh.taˈʝaɾ/

Americà: alt /es.t(a)ˈʝaɾ/, baix /eh.taˈʝaɾ/, austral \eh.taˈʒaɾ\

• Rimes: -aɾ

Verb

estallar intr. ‎(present estallo, passat estallé, futur estallaré)

1. esclatar

Miscel·lània

• Síl·labes: es·ta·llar (3)