estavellar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əs.tə.βəˈʎa/, balear /əs.tə.vəˈʎa/
Occidental:	nord-occidental /es.ta.βeˈʎa/
	valencià /es.ta.veˈʎaɾ/, /es.ta.βeˈʎa/
Informal:	nord-occidental /as.ta.βeˈʎa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: estavellà
• Etimologia: Del prefix es-, tavella i la desinència -ar, segle XIX.

Verb

estavellar trans., pron. ‎(pronominal estavellar-se)

1. Treure la tavella dels llegums donant cops.
2. Fer miques una cosa violentament.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	estavellar			haver estavellat
gerundi	estavellant			havent estavellat
participi	estavellat, estavellada, estavellats, estavellades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	estavello	estavelles	estavella	estavellem	estavelleu	estavellen
	estavelle						val
	estavelli						sept
	estavell			estavellam	estavellau		bal
imperfet	estavellava	estavellaves	estavellava	estavellàvem	estavellàveu	estavellaven
passat simple	estavellí	estavellares	estavellà	estavellàrem	estavellàreu	estavellaren
futur	estavellaré	estavellaràs	estavellarà	estavellarem	estavellareu	estavellaran
condicional	estavellaria	estavellaries	estavellaria	estavellaríem	estavellaríeu	estavellarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	estavelli	estavellis	estavelli	estavellem	estavelleu	estavellin
	estavelle	estavelles	estavelle			estavellen	occ, bal
imperfet	estavellés	estavellessis	estavellés	estavelléssim	estavelléssiu	estavellessin
		estavellesses		estavelléssem	estavellésseu	estavellessen
	estavellàs	estavellassis	estavellàs	estavellàssim	estavellàssiu	estavellassin	bal
		estavellasses		estavellàssem	estavellàsseu	estavellassen	val, bal (1)
	estavellara	estavellares	estavellara	estavellàrem	estavellàreu	estavellaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	estavella	estavelli	estavellem	estavelleu	estavellin
	–				estavellau		bal
	–		estavelle			estavellen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... estavellat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... estavellar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... estavellat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... estavellat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... estavellat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... estavellat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... estavellar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... estavellat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... estavellat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... estavellat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: estavello, estavella, estavellem
Vocal rizotònica: /e/

Sinònims

• (trere la tavella) esbajocar
• (fer miques) concassar, desintegrar

Traduccions

Fer miques

• Anglès: crash ^(en)
• Castellà: estrellar ^(es), estampar ^(es)
• Francès: s'écraser ^(fr)
• Italià: maciullare ^(it), crollare ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: es·ta·ve·llar (4)
• Anagrama: tavellares

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot