expedientem

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: central /əks.pə.ði.ənˈtɛm/
balear /əks.pə.ði.ənˈtəm/, /əks.pə.ði.ənˈtɛm/
Occidental: /eks.pe.ði.enˈtem/

Verb

expedientem

  1. Primera persona del plural (nosaltres) del present d'indicatiu de expedientar.
  2. Primera persona del plural (nosaltres) del present de subjuntiu del verb expedientar.
  3. Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperatiu del verb expedientar.

Variants

Miscel·lània

  • Síl·labes: ex·pe·di·en·tem (5)
Remove ads

Llatí

  • Pronúncia(i): /ɛks.pɛ.dɪˈɛn.tɛm/

Adjectiu

expedientem

  1. acusatiu masculí/femení singular de expediēns

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads