expediens

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ɛksˈpɛ.dɪ.ɛns/
• Etimologia: Derivat de expediō.

Adjectiu

expediēns m. f. n. ‎(genitiu expedientis)

1. enviat, expedit

Declinació

Tercera declinació, nominatiu d'una terminació.

Cas	Singular			Plural
	Masc./Fem.	Neutre		Masc./Fem.	Neutre
Nominatiu	expediēns			expedientēs	expedientia
Vocatiu	expediēns			expedientēs	expedientia
Acusatiu	expedientem	expediēns		expedientēs	expedientia
Genitiu	expedientis			expedientium
Datiu	expedientī			expedientibus
Ablatiu	expedientī			expedientibus