fa

Potser volíeu: Fa, fa', få

Multilingüe

Símbol

fa

1. Codi de llengua ISO 639-1 del persa.

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfa/
• Rimes: -a
• Etimologia: Lletra: de l’àrab فاء ‎(fāʾ).

Nom

fa m. ‎(plural fas)

1. Quarta nota de l'escala musical.

Nom

fa f. ‎(plural fas)

1. Vintena lletra de l'alfabet àrab.

Relacionats

Alfabet àrab

1	2	3	4	5	6	7	8	9	10	11	12	13	14
ا	ب	ت	ث	ج	ح	خ	د	ذ	ر	ز	س	ش	ص
àlif	ba	ta	tha	jim	ha	kha	dal	dhal	ra	zay	sin	xin	sad
15	16	17	18	19	20	21	22	23	24	25	26	27	28
ض	ط	ظ	ع	غ	ف	ق	ك	ل	م	ن	ه	و	ي
dad	ta	dha	ayn	ghayn	fa	qaf	kaf	lam	mim	nun	ha	waw	ya

Interjecció

fa

1. (interrogatiu) oi? (demanda de confirmació)

Verb

fa

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de fer.

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC

Català antic

Verb

fa

1. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present d'indicatiu de fer

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfa/
• Rimes: -a
• Etimologia: Primera síl·laba del quart vers de l'himne en llatí Ut queant laxis: famuli tuorum.

Nom

fa m. ‎(plural fas)

1. fa (nota musical)

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en castellà
• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre fa

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /ˈfa/
• Rimes: -a

Verb

fa

1. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present d'indicatiu de fare
2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de fare

Miscel·lània

• Síl·labes: 1