fangar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/fəŋˈɡa/
Occidental:	nord-occidental /faŋˈɡa/
	valencià /faŋˈɡaɾ/, /faŋˈɡa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: fangà
• Etimologia:

Nom: de fang i el sufix -ar, segle XIV.

Verb: de fanga, segle XIV.

Nom

fangar m. ‎(plural fangars)

1. Lloc ple de fang.

Sinònims

fanguera

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Pfuhl ^(de) m.
• Castellà: fangal ^(es), fangar ^(es), lodazal ^(es), ciénaga ^(es)
• Llatí: coenosus locus

Verb

fangar trans.

1. Remoure la terra amb una fanga.

Conjugació

Primera conjugació amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	Simples			Compostes
Infinitiu	fangar			haver fangat
Gerundi	fangant			havent fangat
Participis	fangat, fangada, fangats, fangades
Formes personals simples
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	fango	fangues	fanga	fanguem	fangueu	fanguen
	fangue						val
	fangui						sept
	fang				fangau		bal, alg
				fangam			bal
Imperfet	fangava	fangaves	fangava	fangàvem	fangàveu	fangaven
Passat simple	fanguí	fangares	fangà	fangàrem	fangàreu	fangaren	v.cent, eiv
Futur	fangaré	fangaràs	fangarà	fangarem	fangareu	fangaran
Condicional	fangaria	fangaries	fangaria	fangaríem	fangaríeu	fangarien
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	fangui	fanguis	fangui	fanguem	fangueu	fanguin
	fangue	fangues	fangue			fanguen	occ
Imperfet	fangués	fanguessis	fangués	fanguéssim	fanguéssiu	fanguessin
		fanguesses		fanguéssem	fanguésseu	fanguessen
	fangàs	fangasses	fangàs	fangàssem	fangàsseu	fangassen	bal, nota 1
		fangassis		fangàssim	fangàssiu	fangassin	bal
	fangara	fangares	fangara	fangàrem	fangàreu	fangaren	val
Imperatiu	-	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present		fanga	fangui	fanguem	fangueu	fanguin
					fangau		bal, alg
			fangue			fanguen	occ
Formes personals compostes i perifràstiques
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... fangat
				havem	haveu
Passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... fangar
		vares		vàrem	vàreu	varen
Plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... fangat
Passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... fangat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
Futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... fangat
Condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... fangat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... fangar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
Perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... fangat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
Plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... fangat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... fangat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver
Nota 1: també en valencià, però en registres molt formals. Vegeu la informació sobre aquesta taula.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: layar ^(es)
• Francès: travailler la terre avec le louchet
• Italià: vangare ^(it)
• Llatí: pala terram evolvere

Miscel·lània

• Síl·labes: fan·gar (2)

Vegeu també

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \faŋˈɡaɾ\

Americà: alt \f(a)ŋˈɡaɾ\, baix \faŋˈɡaɾ\

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: De fango.

Nom

fangar m. ‎(plural fangares)

1. fangar

Miscel·lània

• Síl·labes: fan·gar (2)