fem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom, verb femar) /ˈfem/
• Rimes: -em
• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (verb fer)

Oriental:	central /ˈfɛm/
	balear /ˈfəm/, /ˈfɛm/
Occidental:	/ˈfem/

• Rimes: -ɛm
• Etimologia: Singular analògic de l’antic fems ‎(singular), del llatí vulgar *femus en nominatiu, de fimus, segle XIII.

Nom

fem m. ‎(plural fems)

1. Munt d’excrements d’animal.
2. Adob format per excrements d’animal fermentats amb el jaç de l’explotació agrícola.
3. (plural) escombraries

Notes

• En català oriental sol usar-se en plural mentre que en català occidental s’usa sovint en singular.

Traduccions

Excrements d’animal

• Alemany: Mist ^(de), Dung ^(de)
• Anglès: dung ^(en)
• Castellà: estiércol ^(es) m.
• Francès: fiente ^(fr) f.
• Italià: sterco ^(it) m.

Adob d’excrements

• Alemany: Jauche ^(de)
• Anglès: manure ^(en)
• Castellà: estiércol ^(es) m.
• Francès: fumier ^(fr) m.
• Italià: letame ^(it) m.

Verb

fem

1. Primera persona del plural (nosaltres) del present d'indicatiu de fer.
2. Primera persona del plural (nosaltres) del present de subjuntiu del verb fer.
3. Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperatiu del verb fer.

Variants

• [1] feim
• [2,3] facem

Verb

fem

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de femar.

Variants

• femo, feme, femi

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Català antic

Verb

fem

1. primera persona plural (nós, nosaltres) del present d'indicatiu de fer
2. primera persona plural (nós, nosaltres) del passat de fer

Variants

• [1] faem
• [2] faem, faérem, férem

Danès

Numeral

fem

1. (cardinal) cinc

Suec

Numeral

fem

1. (cardinal) cinc