feo

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈfɛ.u/
	balear /ˈfɛ.o/, /ˈfɛ.u/
	alguerès /ˈfɛ.u/
Occidental:	/ˈfɛ.o/

• Rimes: -ɛo
• Etimologia: Del castellà feo, del llatí foedus, segle XX.

Adjectiu

feo m. ‎(femení fea, plural masculí feos, plural femení fees)

1. (castellanisme, especialment alguerès) lleig

Variants

• feu (alguerès), fei (mallorquí)

Derivats

• feesa

Miscel·lània

• Síl·labes: fe·o (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, DAlg

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfe.o/
• Rimes: -eo
• Etimologia: Del llatí foedus, segle XVI.

Adjectiu

feo m. ‎(femení fea, plural masculí feos, plural femení feas)

1. lleig

Descendents

• Català: feo (castellanisme)

Miscel·lània

• Síl·labes: fe·o (2)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre feo