fet

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfet/
• Rimes: -et
• Etimologia: Monoftongació del català antic feyt, del llatí factum, segle XII.

Nom

fet m. ‎(plural fets)

1. Acció de fer quelcom.
2. Quelcom que succeeix, que ocorre, que hom ha dut a terme.
3. fet i amagar

Compostos i expressions

• anar als fets
• de fet
• fer el fet
• fets diversos

Traduccions

quelcom que succeeix

• Anglès: fact ^(en)
• Castellà: hecho ^(es) m.
• Esperanto: fakto ^(eo)
• Francès: fait ^(fr) m.
• Gallec: feito ^(gl) m.
• Italià: fatto ^(it) m.
• Polonès: fakt ^(pl) m.
• Portuguès: facto ^(pt) m. (Portugal), fato ^(pt) m. (Brasil)

Interjecció

fet

1. d'acord

Verb

fet

1. Participi masculí singular del verb fer.

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Català antic

Verb

fet

1. participi masculí singular de fer

Variants

• feyt