fintar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/finˈta/
Occidental:	nord-occidental /finˈta/
	valencià /finˈtaɾ/, /finˈta/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: fintà
• Etimologia: De finta.

Verb

fintar trans.

1. (esports) Executar una finta.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	fintar			haver fintat
gerundi	fintant			havent fintat
participi	fintat, fintada, fintats, fintades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	finto	fintes	finta	fintem	finteu	finten
	finte						val
	finti						sept
	fint				fintau		bal, alg
				fintam			bal
imperfet	fintava	fintaves	fintava	fintàvem	fintàveu	fintaven
passat simple	fintí	fintares	fintà	fintàrem	fintàreu	fintaren
futur	fintaré	fintaràs	fintarà	fintarem	fintareu	fintaran
condicional	fintaria	fintaries	fintaria	fintaríem	fintaríeu	fintarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	finti	fintis	finti	fintem	finteu	fintin
	finte	fintes	finte			finten	occ, bal
imperfet	fintés	fintessis	fintés	fintéssim	fintéssiu	fintessin
		fintesses		fintéssem	fintésseu	fintessen
	fintàs	fintassis	fintàs	fintàssim	fintàssiu	fintassin	bal
		fintasses		fintàssem	fintàsseu	fintassen	val, bal (1)
	fintara	fintares	fintara	fintàrem	fintàreu	fintaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	finta	finti	fintem	finteu	fintin
	–				fintau		bal, alg
	–		finte			finten	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				fintàvom	fintavo		centr, n-occ
	fintavi						sept
	fintaia	fintaies	fintaia	fintàiem	fintàieu	fintaien	n-occ
condicional	fintariva	fintarives	fintariva	fintarívem	fintaríveu	fintariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	finto	fintos	finto	finteguem	fintegueu		n-occ
imperfet	fintessi		fintessi				sept, alg
	fintessa						centr, n-occ
	finteguessa	finteguesses	fintegués	finteguéssom	finteguéssou	finteguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... fintat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... fintar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... fintat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... fintat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... fintat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... fintat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... fintar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... fintat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... fintat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... fintat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: finto, finta, fintem

Traduccions

Traduccions

Miscel·lània

• Síl·labes: fin·tar (2)
• Heterograma de 6 lletres (afinrt)
• Anagrama: fartin

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot