fiu

Català

Verb

fiu

1. (literari) Primera persona del singular (jo) del passat simple de fer.

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrama: fui

Català antic

Verb

fiu

1. primera persona singular (io, yo, jo) del passat de fer

Variants

• fi

Occità

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfiw/
• Àudio: Bearn ^ⓘ

Nom

fiu m. ‎(plural fius)

1. fill

Sinònims

• hilh, en gascó
• filh, en llenguadocià

Romanès

• Pronúncia: /ˈfiw/
• Etimologia: Del llatí filius.

Nom

fiu m. ‎(plural fii, femení fiică)

1. fill

Declinació

	Singular			Plural
	Indefinit		Definit	Indefinit		Definit
Nominatiu-acusatiu	(un)	fiu	fiul	(niște)	fii	fiii
Genitiu-datiu	(unui)	fiu	fiului	(unor)	fii	fiilor
Vocatiu		fiule			fiilor

Tahitià

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfi.u/

Verb

fiu

1. estar cansat, fastiguejat
2. estar-ne tip, fart

Notes

És una expressió corrent que expressa un sentiment de lassitud, sense ganes de fer res. S'utilitza també en francès tahitià: je suis fiu.

Sinònims

• ha'umani