foca

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈfo.kə/, occidental /ˈfo.ka/
• Rimes: -oka
• Etimologia: Del llatí phoca, segle XIX.

Nom

foca f. ‎(plural foques)

1. vell marí (Monachus monachus)
2. Individu de la família de les foques (Phocidae)

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Seehund ^(de) m.
• Anglès: seal ^(en)
• Asturià: foca ^(ast) f., llobu marín ^(ast) m.
• Castellà: foca ^(es) f.
• Eslovac: tuleň ^(sk) m.
• Esperanto: foko ^(eo)
• Feroès: kópur ^(fo) m.
• Francès: phoque ^(fr) m.
• Friülà: foche ^(fur) f.
• Gallec: foca ^(gl) f.
• Grec: φώκια ^(el) f. ‎(fókia)
• Grec antic: φώκη ^(grc) f. ‎(phṓkē)
• Italià: foca ^(it) f.
• Japonès: 海豹 ^(ja)
• Llatí: phoca ^(la) f.
• Macedoni: фока ^(mk) f.
• Occità: fòca ^(oc) f.
• Polonès: foka ^(pl) f.
• Portuguès: foca ^(pt) f.
• Retoromànic: foca ^(rm) f.
• Romanès: focă ^(ro) f.
• Rus: тюле́нь ^(ru) m. ‎(tiulén)
• Suahili: sili ^(sw)
• Suec: säl ^(sv) c.
• Turc: fok ^(tr)
• Txec: tuleň ^(cs) m.
• Ucraïnès: тюлень ^(uk) m. ‎(tiulen)
• Volapük: fuk ^(vo)
• Xinès: 海豹 ^(zh) ‎(hǎibào)

Miscel·lània

• Síl·labes: fo·ca (2)
• Anagrama: cofa

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, Termcat