cofa

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈkɔ.fə/, balear /ˈko.fə/
Occidental:	nord-occidental /ˈkɔ.fa/
	valencià /ˈkɔ.fa/, /ˈkɔ.fɔ/

• Rimes: -ɔfa
• Etimologia: De l'àrab قُفَّة ‎(qúffa, «cistella»), segle XIV.

Nom

cofa f. ‎(plural cofes)

1. (nàutica) Suport pla i elevat situat en els pals dels vaixells que normalment fa la funció de talaia o de suport a l'aparell.
2. Part d'un capell en què entra el cap.
3. (per exteensió) Part superior d'un arbre.

Traduccions

Suport pla i elevat dels pals dels vaixells

• Alemany: Mars ^(de) f.
• Anglès: top ^(en)
• Castellà: cofa ^(es) f.
• Eslovac: kôš ^(sk) m.
• Francès: hune ^(fr) f.
• Italià: coffa ^(it) f.
• Portuguès: cesto de gávea ^(pt) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: co·fa (2)
• Anagrama: foca

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈko.fa/

Americà: alt /ˈko.f(a)/, baix /ˈko.fa/

• Rimes: -ofa
• Etimologia: Del català cofa.

Nom

cofa f. ‎(plural cofas)

1. cofa

Miscel·lània

• Síl·labes: co·fa (2)