freno

Potser volíeu: freno-

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: central /ˈfɾe.nu/, occidental /ˈfɾe.no/

Verb

freno

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de frenar.

Variants

• frene, freni, fren

Miscel·lània

• Síl·labes: fre·no (2)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfɾe.no/
• Rimes: -eno

Nom

freno m. ‎(plural frenos)

1. fre

Verb

freno

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb frenar

Miscel·lània

• Síl·labes: fre·no (2)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfreː.noː/
• Etimologia: De frēnum.

Verb

frēnō ‎(1a present^?), frēnās ‎(2a present), frēnāre ‎(infinitiu), frēnāvī ‎(perfet), frēnātum ‎(supí)

1. posar la brida
2. frenar

Nom

frēnō

1. datiu singular de frēnum
2. ablatiu singular de frēnum