frenar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/fɾəˈna/
Occidental:	nord-occidental /fɾeˈna/
	valencià /fɾeˈnaɾ/, /fɾeˈna/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: frenà
• Etimologia: De fre, segle XIX, concurrent amb els heretats desenfrenar, refrenar i amb el llatí frēnāre.

Verb

frenar trans.

1. Fer aturar o reduir la velocitat d'un vehicle, en especial els terrestres, o, en general, qualsevol màquina.
2. (figuradament) Disminuir o reduir la intensitat, l’activitat, el ritme de desenvolupament.

   Cal frenar el creixement de l'atur immediatament!

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	frenar			haver frenat
gerundi	frenant			havent frenat
participi	frenat, frenada, frenats, frenades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	freno	frenes	frena	frenem	freneu	frenen
	frene						val
	freni						sept
	fren				frenau		bal, alg
				frenam			bal
imperfet	frenava	frenaves	frenava	frenàvem	frenàveu	frenaven
passat simple	frení	frenares	frenà	frenàrem	frenàreu	frenaren
futur	frenaré	frenaràs	frenarà	frenarem	frenareu	frenaran
condicional	frenaria	frenaries	frenaria	frenaríem	frenaríeu	frenarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	freni	frenis	freni	frenem	freneu	frenin
	frene	frenes	frene			frenen	occ, bal
imperfet	frenés	frenessis	frenés	frenéssim	frenéssiu	frenessin
		frenesses		frenéssem	frenésseu	frenessen
	frenàs	frenassis	frenàs	frenàssim	frenàssiu	frenassin	bal
		frenasses		frenàssem	frenàsseu	frenassen	val, bal (1)
	frenara	frenares	frenara	frenàrem	frenàreu	frenaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	frena	freni	frenem	freneu	frenin
	–				frenau		bal, alg
	–		frene			frenen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
condicional	frenariva	frenarives	frenariva	frenarívem	frenaríveu	frenariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	frenessi		frenessi				sept, alg

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... frenat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... frenar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... frenat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... frenat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... frenat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... frenat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... frenar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... frenat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... frenat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... frenat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: freno, frena, frenem
Vocal rizotònica: /e/

Traduccions

Traduccions

• Alemany: bremsen ^(de)
• Anglès: brake ^(en)
• Àrab: فَرْمَلَ‎ ^(ar)
• Armeni: արգելակել ^(hy) ‎(arguelakel)
• Búlgar: спирам ^(bg) ‎(spiram)
• Castellà: frenar ^(es)
• Finès: jarruttaa ^(fi)
• Francès: freiner ^(fr)
• Grec: φρενάρω ^(el) ‎(frenaro)
• Hebreu: בלם‎ ^(he)
• Hongarès: fékez ^(hu)
• Italià: frenare ^(it)
• Letó: bremzet ^(lv)
• Neerlandès: remmen ^(nl)
• Occità: frenar ^(oc)
• Polonès: hamować ^(pl)
• Portuguès: freiar ^(pt)
• Romanès: frâna ^(ro)
• Rus: тормози́ть ^(ru) ‎(tormozit)
• Serbocroat: kočiti ^(sh)
• Suec: bromsa ^(sv)
• Txec: brzdit ^(cs)
• Vietnamita: thắng ^(vi)
• Xinès: 剎車 ^(zh) ‎(刹车, chàchē)

Miscel·lània

• Síl·labes: fre·nar (2)
• Anagrama: Ferran

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /fɾeˈnaɾ/

Americà: alt /f(ɾe)ˈnaɾ/, baix /fɾeˈnaɾ/

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del llatí frēnāre.

Verb

frenar trans. ‎(present freno, passat frené, futur frenaré)

1. frenar

Miscel·lània

• Síl·labes: fre·nar (2)