fumar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/fuˈma/
Occidental:	nord-occidental /fuˈma/
	valencià /fuˈmaɾ/, /fuˈma/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: fumà
• Etimologia: Del llatí fumare, segle XIV.

Verb

fumar trans., pron., intr. ‎(pronominal fumar-se)

1. Aspirar el fum d'una droga, en especial del tabac.
2. Treure fum una màquina o una xemeneia.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	fumar			haver fumat
gerundi	fumant			havent fumat
participi	fumat, fumada, fumats, fumades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	fumo	fumes	fuma	fumem	fumeu	fumen
	fume						val
	fumi						sept
	fum				fumau		bal, alg
				fumam			bal
imperfet	fumava	fumaves	fumava	fumàvem	fumàveu	fumaven
passat simple	fumí	fumares	fumà	fumàrem	fumàreu	fumaren
futur	fumaré	fumaràs	fumarà	fumarem	fumareu	fumaran
condicional	fumaria	fumaries	fumaria	fumaríem	fumaríeu	fumarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	fumi	fumis	fumi	fumem	fumeu	fumin
	fume	fumes	fume			fumen	occ, bal
imperfet	fumés	fumessis	fumés	fuméssim	fuméssiu	fumessin
		fumesses		fuméssem	fumésseu	fumessen
	fumàs	fumassis	fumàs	fumàssim	fumàssiu	fumassin	bal
		fumasses		fumàssem	fumàsseu	fumassen	val, bal (1)
	fumara	fumares	fumara	fumàrem	fumàreu	fumaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	fuma	fumi	fumem	fumeu	fumin
	–				fumau		bal, alg
	–		fume			fumen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				fumàvom	fumavo		centr, n-occ
	fumavi						sept
	fumaia	fumaies	fumaia	fumàiem	fumàieu	fumaien	n-occ
condicional	fumariva	fumarives	fumariva	fumarívem	fumaríveu	fumariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	fumo	fumos	fumo	fumeguem	fumegueu		n-occ
imperfet	fumessi		fumessi				sept, alg
	fumessa						centr, n-occ
	fumeguessa	fumeguesses	fumegués	fumeguéssom	fumeguéssou	fumeguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... fumat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... fumar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... fumat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... fumat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... fumat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... fumat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... fumar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... fumat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... fumat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... fumat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: fumo, fuma, fumem

Sinònims

• (aspirar fum) tabaquejar
• (fer fum) fumejar

Traduccions

Traduccions

• Alemany: rauchen ^(de)
• Anglès: smoke ^(en)
• Àrab: دَخَّنَ‎ ^(ar)
• Armeni: ծխել ^(hy) ‎(tskhel)
• Basc: erre ^(eu)
• Belarús: куры́ць ^(be) ‎(kurits), пакуры́ць ^(be) ‎(pakurits)
• Búlgar: пу́ша ^(bg) ‎(puxa)
• Castellà: fumar ^(es)
• Coreà: 피우다 ^(ko) ‎(piuda)
• Danès: ryge ^(da)
• Eslovac: fajčiť ^(sk)
• Eslovè: kaditi ^(sl)
• Esperanto: fumi ^(eo)
• Estonià: suitsetama ^(et)
• Feroès: roykja ^(fo)
• Finès: polttaa ^(fi)
• Francès: fumer ^(fr)
• Friülà: fumâ ^(fur)
• Gallec: fumar ^(gl)
• Gal·lès: ysmygu ^(cy)
• Georgià: მოწევა ^(ka) ‎(mòtseva)
• Grec: καπνίζω ^(el) ‎(kapnizo)
• Groenlandès: pujortarpoq ^(kl)
• Hebreu: עישן ^(he)
• Hongarès: dohányzik ^(hu)
• Ídix: רייכערן‎ ^(yi)
• Ido: fumar ^(io)
• Indonesi: rokok ^(id)
• Islandès: reykja ^(is)
• Italià: fumare ^(it)
• Japonès: 吸う ^(ja)
• Laosià: ສູບ ^(lo)
• Letó: smeķet ^(lv)
• Llatí: fumare ^(la)
• Luxemburguès: fëmmen ^(lb)
• Maltès: pejjep ^(mt)
• Mongol: татах ^(mn)
• Neerlandès: roken ^(nl)
• Noruec: røyke ^(no)
• Occità: fumar ^(oc)
• Polonès: palić ^(pl)
• Portuguès: fumar ^(pt)
• Retoromànic: fimar ^(rm)
• Romanès: fuma ^(ro)
• Rus: кури́ть ^(ru) ‎(kurit), покури́ть ^(ru) ‎(pokurit)
• Serbocroat: пушити ^(sh), pušiti ^(sh)
• Sicilià: fumari ^(scn)
• Suec: röka ^(sv)
• Tai: สูบ ^(th)
• Tàtar: тәмәке тарту ^(tt)
• Telugu: తాగు ^(te)
• Turc: içmek ^(tr)
• Txec: kouřit ^(cs)
• Ucraïnès: кури́ти ^(uk) ‎(kuriti), пали́ти ^(uk) ‎(paliti)
• Urdú: پینا‎ ^(ur)
• Vènet: fumar ^(vec)
• Vietnamita: hút ^(vi)
• Volapük: smökön ^(vo)
• Xinès: 吸煙 ^(zh) ‎(吸烟, xīyān)

Miscel·lània

• Síl·labes: fu·mar (2)
• Anagrames: furam, mufar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /fuˈmaɾ/

Americà: alt /f(u)ˈmaɾ/, baix /fuˈmaɾ/

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del llatí fumāre.

Verb

fumar trans., pron., intr. ‎(pronominal fumarse, present fumo, passat fumé, futur fumaré)

1. fumar

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals
		Simples			Compostes
Infinitiu		fumar			haber fumado
Gerundi		fumando			habiendo fumado
Participi		fumado
Formes personals
número		singular			plural
persona		primera	segona	tercera	primera	segona	tercera
Mode indicatiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Temps simples	Presente (Present)	fumo	fumas fumás	fuma	fumamos	fumáis	fuman
	Pretérito imperfecto o Copretérito (Pretèrit imperfet)	fumaba	fumabas	fumaba	fumábamos	fumabais	fumaban
	Pretérito perfecto simple o Pretérito (Pretèrit indefinit)	fumé	fumaste	fumó	fumamos	fumasteis	fumaron
	Futuro simple o Futuro (Futur)	fumaré	fumarás	fumará	fumaremos	fumaréis	fumarán
	Condicional simple o Pospretérito (Condicional)	fumaría	fumarías	fumaría	fumaríamos	fumaríais	fumarían
Temps compostos	Pretérito perfecto o Antepresente (Pretèrit perfet)	he fumado	has fumado	ha fumado	hemos fumado	habéis fumado	han fumado
	Pretérito pluscuamperfecto o Antecopretérito (Pretèrit plusquamperfet)	había fumado	habías fumado	había fumado	habíamos fumado	habíais fumado	habían fumado
	Pretérito anterior o Antepretérito (Pretèrit anterior)	hube fumado	hubiste fumado	hubo fumado	hubimos fumado	hubisteis fumado	hubieron fumado
	Futuro perfecto o Antefuturo (Futur perfet)	habré fumado	habrás fumado	habrá fumado	habremos fumado	habréis fumado	habrán fumado
	Condicional perfecto o Antepospretérito (Condicional perfet)	habría fumado	habrías fumado	habría fumado	habríamos fumado	habríais fumado	habrían fumado
Mode subjuntiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Temps simples	Presente (Present)	fume	fumes fumés	fume	fumemos	fuméis	fumen
	Pretérito imperfecto o Pretérito (Pretèrit imperfet)	fumara o	fumaras o	fumara o	fumáramos o	fumarais o	fumaran o
		fumase	fumases	fumase	fumásemos	fumaseis	fumasen
	Futuro o Antefuturo (Futur)	fumare	fumares	fumare	fumáremos	fumareis	fumaren
Temps compostos	Pretérito perfecto o Antepresente (Pretèrit perfet)	haya fumado	hayas fumado	haya fumado	hayamos fumado	hayáis fumado	hayan fumado
	Pretérito pluscuamperfecto o Antepretérito (Pretèrit plusquamperfet)	hubiera fumado o	hubieras fumado o	hubiera fumado o	hubiéramos fumado o	hubierais fumado o	hubieran fumado o
		hubiese fumado	hubieses fumado	hubiese fumado	hubiésemos fumado	hubieseis fumado	hubiesen fumado
	Futuro o Antefuturo (Futur perfet)	hubiere fumado	hubieres fumado	hubiere fumado	hubiéremos fumado	hubiereis fumado	hubieren fumado
Mode imperatiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Presente (Present)			fuma fumá	fume	fumemos	fumad	fumen

Derivats

• fumable
• fumada
• fumador

Relacionats

• humo

Miscel·lània

• Síl·labes: fu·mar (2)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre fumar