gefallen

Alemany

• Pronúncia: /ɡəˈfaln̩/
• Etimologia: Del germànic gifallan, del protogermànic *fallaną, derivat del protoindoeuropeu *pōl-.

Verb

gefallen

1. (reflexiu) complaure

   Ex.: Unser Reichstag, der nun so lange schon tagt, ohne daß es dadurch aufgehört hätte, Nacht zu sein im lieben Vaterlande, gefällt sich in selbstgefälliger Geschwätzigkeit und in langweiligen Interpellationen. (Traducció:«El nostre parlament, tenia ara reunions molt llargues, sense interrupcions, fins a la nit, complaguts en discursos sobre l'estimada pàtria, amb intervencions d'avorrida autosuficiència.»)

2. (intransitiu, amb datiu) agradar

   Ex.: Diese Hose gefällt mir. (traducció: «M'agraden aquests pantalons.»)

Conjugació

Infinitiu	gefallen
Verb auxiliar	haben
Participi passat	gefallen
Temps passat	ich gefiel
Participi present	gefallend
Tercera persona sing. present	er/sie gefällt