glapir

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: /ɡɫəˈpi/
Occidental: nord-occidental /ɡɫaˈpi/
valencià /ɡɫaˈpiɾ/, /ɡɫaˈpi/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Homòfon: glapí
  • Etimologia: De glatir, del llatí glattīre («clapir»), segle XVII.

Verb

glapir intr., trans.

  1. clapir
  2. El gos, atrapar la caça.
  3. (balear) Atrapar algú o alguna cosa cercada.

Conjugació

Paradigmes de flexió: glapeixo, glapeix, glapim

Derivats

Miscel·lània

  • Síl·labes: gla·pir (2)
  • Heterograma de 6 lletres (agilpr)
  • Anagrama: gripal

Vegeu també

Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads