gofre

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈɡo.fɾə/, occidental /ˈɡo.fɾe/
• Etimologia: Del castellà gofre.

Nom

gofre m. ‎(plural gofres)

1. Forma alternativa de gofra.

Verb

gofre

1. (occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb gofrar.
2. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb gofrar.
3. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb gofrar.

Variants

• gofri

Miscel·lània

• Síl·labes: go·fre (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DNV

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈɡo.fɾe/

Americà: alt /ˈɡo.f(ɾe)/, baix /ˈɡo.fɾe/

• Rimes: -ofɾe
• Etimologia: Del francès gaufre.

Nom

gofre m. ‎(plural gofres)

1. gofra

Miscel·lània

• Síl·labes: go·fre (2)