granera

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ɡɾəˈne.ɾə/, occidental /ɡɾaˈne.ɾa/
• Rimes: -eɾa
• Etimologia: De gra i el sufix -era, antigament per «netejar el gra de l'era», amb sentit generalitzat a partir del segle XV.

Nom

granera f. ‎(plural graneres)

1. (valencià, balear, nord-occidental) escombra
2. Forma femenina de graner.

Variants

• agranera, engranera, garnera, granadora

Notes

Granera és d'ús general en valencià i en balear on pràcticament és desconegut escombra. En canvi, escombra és d'ús general en català central, nord-occidental, septentrional i alguerès, però al sud de Catalunya s'usa localment granera. L'ús dels dos termes és paral·lel als verbs agranar i escombrar.

Miscel·lània

• Síl·labes: gra·ne·ra (3)
• Anagrames: agarren, angerra, arengar, arrange, arregna, arregnà, arrenga, arrengà, garnera, reganar, regaran

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DCVB, Optimot
• Atles Lingüístic del Domini Català