guier

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ɡiˈe/
Occidental:	nord-occidental /ɡiˈe/, valencià /ɡiˈeɾ/

• Rimes: -e(ɾ)
• Etimologia: Del llatí gizerium, de gizēria, de gigēgia ‎(«entranyes de pollastre»). Cognat del francès gésier.

Nom

guier m. ‎(plural guiers)

1. pedrer

Variants

• grier

Derivats

• enguierar

Miscel·lània

• Síl·labes: gui·er (2)
• Anagrames: gireu, regui, reguí, rigué

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB