habit

Potser volíeu: hàbit

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈβit/, occidental /aˈβit/
• Rimes: -it

Verb

habit

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de habitar.

   Forma amb desinència zero baleàrica i algueresa: [jo] habito, habite, habit o habiti.

Miscel·lània

• Síl·labes: ha·bit (2)

Anglès

• Pronúncia: /ˈhæbɪt/ àudio (EUA) ^ⓘ

Nom

habit ‎(plural habits)

1. hàbit

Vegeu també

• habit. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 12 febrer 2015].