habite

Potser volíeu: habité

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: occidental /aˈβi.te/

Verb

habite

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de habitar.

   Forma valenciana: [jo] habito, habite, habit o habiti.

2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb habitar.

   [Que jo] habiti o habite.

3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb habitar.

   [Que ell/ella/vostè] habiti o habite.

4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb habitar.

   Habiti o habite [ell/ella/vostè].

Miscel·lània

• Síl·labes: ha·bi·te (3)
• Heterograma de 6 lletres (abehit)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈha.bɪ.tɛ/

Adjectiu

habite

1. vocatiu masculí singular de habitus