habito

Potser volíeu: hábito

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈβi.tu/, occidental /aˈβi.to/
• Rimes: -ito
• Homòfon: evito

Verb

habito

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de habitar.

   [Jo] habito, habite, habit o habiti.

2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb habitar.

   [Que jo] habito, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] habiti o habite.

3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb habitar.

   [Que ell/ella/vostè] habito, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] habiti o habite.

Miscel·lània

• Síl·labes: ha·bi·to (3)
• Heterograma de 6 lletres (abhiot)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \aˈβi.to\

Americà: alt /aˈbi.t(o)/, baix \aˈβi.to\

• Rimes: -ito

Verb

habito

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb habitar

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈha.bɪ.toː/
• Etimologia: Derivat de habeō.

Verb

habitō ‎(1a present^?), habitās ‎(2a present), habitāre ‎(infinitiu), habitāvī ‎(perfet), habitātum ‎(supí)

1. portar sovint, acostumar, sovintejar
2. freqüentar, estar sovint, habitar, jo habito, residir, viure

   In foro, in rostris habitare.

   No parava de freqüentar la rostra del fòrum.

   Animus habitat in oculis.

   L'ànima resideix en els ulls.

   Habitari ait Xenophanes in luna.

   Xenòfanes diu que la lluna està habitada.

Derivats

• habitābilis
• habitāculum
• habitantēs
• habitātiō
• habitātiuncula
• habitātor
• habitātrix

Adjectiu

habitō

1. datiu masculí singular de habitus
2. datiu neutre singular de habitus
3. ablatiu masculí singular de habitus
4. ablatiu neutre singular de habitus