han

Potser volíeu: hän

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈan/
• Rimes: -an
• Homòfon: ant
• Etimologia: Del llatí *hant, de habent.

Verb

han

1. Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del present d'indicatiu de haver.

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Basc

Adverbi

han

1. allà

Derivats

• hantxe

Romanès

• Etimologia: [1] Del turc han.
• Etimologia: [2] Del turc hān.

Nom

han n. ‎(plural hanuri)

1. alberg

Declinació

	Singular			Plural
	Indefinit		Definit	Indefinit		Definit
Nominatiu-acusatiu	(un)	han	hanul	(niște)	hanuri	hanurile
Genitiu-datiu	(unui)	han	hanului	(unor)	hanuri	hanurilor
Vocatiu		hanule, hane			hanurilor

Nom

han m. ‎(plural hani)

1. kan

Declinació

	Singular			Plural
	Indefinit		Definit	Indefinit		Definit
Nominatiu-acusatiu	(un)	han	hanul	(niște)	hani	hanii
Genitiu-datiu	(unui)	han	hanului	(unor)	hani	hanilor
Vocatiu		hanule, hane			hanilor

Suec

Pronom

han

1. ell