kan

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkan/
• Rimes: -an
• Homòfons: can, cant
• Etimologia: Del mongol хан ‎(khan, «dirigent, governant»»), o de la variant хөөн ‎(qāān), probablement a través del turc kan o del persa i àrab خان ‎(xân).

Nom

kan m. ‎(plural kans)

1. Títol emprat per les antigues tribus turcomongoles i pels estats descendents com ara el Primer Imperi Búlgar, equivalent a emperador, o governant suprem.

Variants

• khan (obsolet)
• can (català antic)

Traduccions

Traduccions

• Anglès: khan ^(en)
• Castellà: kan ^(es)
• Francès: khan ^(fr)
• Italià: khan ^(it)
• Romanès: han ^(ro) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈkan/, meridional \ˈkaŋ\

Americà: alt /ˈkan/, baix \ˈkaŋ\, austral /ˈkan/

• Rimes: -an

Nom

kan m. ‎(plural kanes)

1. khan

Variants

• khan, can

Romaní

• Etimologia: Del sànscrit कर्ण ‎(karṇa).

Nom

kan m. ‎(oblic kanes, plural kana)

1. orella, oïda

Derivats

• kanalo ‎(«orellut»)