honesta

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /uˈnes.tə/
	balear /oˈnes.tə/, /uˈnes.tə/
Occidental:	/oˈnes.ta/

• Rimes: -esta

Adjectiu

honesta f. ‎(plural honestes)

1. Forma femenina de honest.

Miscel·lània

• Síl·labes: ho·nes·ta (3)
• Heterograma de 7 lletres (aehnost)
• Anagrama: tahones

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /oˈnes.ta/, meridional /oˈneh.ta/

Americà: alt /oˈnes.t(a)/, baix /oˈneh.ta/

• Rimes: -esta

Adjectiu

honesta f. ‎(plural honestas)

1. forma femenina de honesto

Verb

honesta

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb honestar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb honestar

Variants

• [2]: (voseo) honestá

Miscel·lània

• Síl·labes: ho·nes·ta (3)
• Heterograma de 7 lletres (aehnost)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /hɔˈnɛs.ta/, /hɔˈnɛs.taː/

Adjectiu

honesta

1. nominatiu femení singular de honestus
2. nominatiu neutre plural de honestus
3. vocatiu femení singular de honestus
4. vocatiu neutre plural de honestus
5. acusatiu neutre plural de honestus

honestā

1. ablatiu femení singular de honestus