honesto

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /oˈnes.to/, meridional /oˈneh.to/

Americà: alt /oˈnes.t(o)/, baix /oˈneh.to/

• Rimes: -esto
• Etimologia: Del llatí honestus.

Adjectiu

honesto m. ‎(femení honesta, plural masculí honestos, plural femení honestas)

1. honest

Sinònims

• honrado

Antònims

• deshonesto

Verb

honesto

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb honestar

Miscel·lània

• Síl·labes: ho·nes·to (3)
• Anagrama: enhotos

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre honesto

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /hɔˈnɛs.toː/
• Etimologia: De honestus.

Verb

honestō ‎(1a present^?), honestās ‎(2a present), honestāre ‎(infinitiu), honestāvī ‎(perfet), honestātum ‎(supí)

1. honorar, jo honoro

Adjectiu

honestō

1. datiu masculí singular de honestus
2. datiu neutre singular de honestus
3. ablatiu masculí singular de honestus
4. ablatiu neutre singular de honestus