iacto

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈjak.toː/
• Etimologia: De iaciō.

Verb

iactō ‎(1a present^?), iactās ‎(2a present), iactāre ‎(infinitiu), iactāvī ‎(perfet), iactātum ‎(supí)

1. llançar, gitar, expulsar, ejacular

   Semen iactare

   Llançar les llavors.

2. agitar, sacsar

   Bracchia in numerum iactare

   Sacsar els braços moltes vegades.

3. proposar per a debatre, llançar un tema sobre la taula

   Ex.: Iactata res erat in contione.—«La qüestió fou debatuda per l'assemblea.»

4. vantar-se, jactar-se, lluir

   Iactare urbanam gratiam.

   Lluir dels favors que deuen a la ciutat de Roma.

5. turmentar, importunar

   Iactatur domi suae.

   L'importunen a casa seva.

Variants

• jactō

Derivats

abiectō cōniectō dēiectō ēiectō iactābundus iactāns

iactanter iactantia iactātiō iactātor iactātus iactitō obiectō

Vegeu també

• Lewis, Charlton, T. An Elementary Latin Dictionary, Nova York, American Book Company, 1890, iactō