impaciente

Potser volíeu: impacienté

Català

Verb

impaciente

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de impacientar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb impacientar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb impacientar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb impacientar.

Miscel·lània

• Síl·labes: im·pa·ci·en·te (5)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /im.paˈθjen.te/, meridional \im.paˈθjeŋ.te\

Americà: alt /im.p(a)ˈsjen.te/, baix \im.paˈsjeŋ.te\, austral /im.paˈsjen.te/

• Rimes: -ente

Adjectiu

impaciente inv. ‎(plural impacientes)

1. impacient

Miscel·lània

• Síl·labes: im·pa·cien·te (4)