impacientes
From Wiktionary, the free dictionary
Remove ads
Potser volíeu: impacientés
Català
Verb
impacientes
- Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de impacientar.
- (occidental, balear) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb impacientar.
Miscel·lània
- Síl·labes: im·pa·ci·en·tes (5)
Castellà
- Pronúncia(i):
- Peninsular: septentrional /im.paˈθjen.tes/, meridional \im.paˈθjeŋ.teh\
- Americà: alt /im.paˈsjen.t(e)s/, baix \im.paˈsjeŋ.teh\, austral /im.paˈsjen.tes/
- Rimes: -entes
Adjectiu
impacientes inv. pl.
- forma plural de impaciente: impacients
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads