impacientes

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads
Potser volíeu: impacientés

Català

Verb

impacientes

  1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de impacientar.
  2. (occidental, balear) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb impacientar.

Miscel·lània

  • Síl·labes: im·pa·ci·en·tes (5)

Castellà

Peninsular: septentrional /im.paˈθjen.tes/, meridional \im.paˈθjeŋ.teh\
Americà: alt /im.paˈsjen.t(e)s/, baix \im.paˈsjeŋ.teh\, austral /im.paˈsjen.tes/

Adjectiu

impacientes inv. pl.

  1. forma plural de impaciente: impacients

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads